Iniciem amb entusiasme una nova etapa de la revista Diagonal. Tornem per reclamar una mirada capaç de comprendre la complexitat del món en què vivim i les paradoxes a què ens enfrontem. Els problemes contemporanis —com l’augment de la desigualtat; la crisi climàtica, hídrica i energètica; la degradació dels ecosistemes i del paisatge; la dificultat d’accés a l’habitatge; la precarització del treball; la fragilitat de les cadenes logístiques; la manca de finançament dels serveis públics; o l’impacte de la transformació tecnològica, per citar-ne només alguns— tenen una translació i una lectura des d’un punt de vista espacial.
Tornem per pensar l’arquitectura, la ciutat, el territori i el disseny des de totes les lògiques i àrees del coneixement: des de la tècnica, però també des de les ciències socials i humanes, i tenint en compte la dimensió cultural, social i política dels artefactes construïts.
Tornem per reivindicar la tolerància, el diàleg entre punts de vista diversos i l’intercanvi d’idees que permet arribar a consensos amplis. Tornem per encetar preguntes i obrir interrogants. Tornem per escoltar les veus de l’experiència i també les més joves. Tornem per fer aflorar el pensament crític, que és l’eina més potent de transformació i revelació. Renunciem al pessimisme: no per ingenuïtat, sinó per convicció. Perquè quan una societat perd la capacitat d’imaginar un horitzó compartit de transformació, cau fàcilment en la resignació. I la resignació és el terreny més fèrtil del desencís, de l’estancament i de les visions més retrògrades i intolerants.
Lluitar per conservar la il·lusió col·lectiva per avançar és, avui, un acte de resistència. Us volem contagiar de l’entusiasme amb què tornem. Perquè només si repensem allò que ens envolta podrem construir el futur que compartim. “Tot per fer” no és només un títol: és una actitud. Una invitació a imaginar, a projectar, a repensar el nostre lloc al món i el paper de l’entorn construït en la societat contemporània. Tot està per fer i tot és possible encara.