, per
, per
, per
, per
, per
, per
, per
, per
, per
, per
Iniciem amb entusiasme una nova etapa de la revista Diagonal. Tornem per reclamar una mirada capaç de comprendre la complexitat del món en què vivim i les paradoxes a què ens enfrontem. Els problemes contemporanis —com l’augment de la desigualtat; la crisi climàtica, hídrica i energètica; la degradació dels ecosistemes i del paisatge; la dificultat d’accés a l’habitatge; la precarització del treball; la fragilitat de les cadenes logístiques; la manca de finançament dels serveis públics; o l’impacte de la transformació tecnològica, per citar-ne només alguns— tenen una translació i una lectura des d’un punt de vista espacial.
Read More
Carme Trilla, per Maria Picassó
La Carme Trilla és una de les veus més reconegudes en l’àmbit de les polítiques d’habitatge a Catalunya. Economista de formació, ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional i personal a analitzar i impulsar mesures per garantir el dret a un habitatge digne i assequible. Entre 2004 i 2011 va ser directora general i secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, des d’on va impulsar la Llei del dret a l’Habitatge 18/2007 i el Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016. Actualment presideix l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, l’associació Hàbitat3 i Cohabitac. La seva trajectòria combina coneixement tècnic, experiència institucional i compromís social, fet que la converteix en una referència imprescindible per comprendre els reptes actuals i futurs de les polítiques públiques en aquest camp.
“No se crearon los ladrillos para construir casas,
sino porque alguien sintió la necesidad de revelar la arena y la arcilla”
Malévich, La luz y el color, 1918Kazimir Severínovich Malévich nació en Kiev en 1879 y murió en Leningrado en 1935. Falleció el 15 de mayo de ese año atroz, en la plenitud del terror sembrado por la figura de Stalin, pensando que la mayor parte de su obra había sido destruida. A los pies de su féretro, se colocó el Cuadrado negro sobre fondo blanco, la imagen fundadora del suprematismo: el único icono, pues le concedió él mismo la dignidad del arte sagrado. Ninguna otra obra de Malévich tuvo esa condición, no la tuvo el llamado Cuadrado blanco sobre blanco, que ahora está en el MoMA, tampoco esa impresionante Cruz blanca sobre blanco que se muestra en el Museo Stedelijk de Ámsterdam junto a otras pinturas de la serie.
Read More
Xavier Bobés (Barcelona, 1977) es defineix com a creador escènic autodidacta i apassionat de la poètica dels objectes quotidians. En trobar-me amb ell, m’adono ràpidament que les petites manipulacions que fa amb la tassa que té davant, a escena cobrarien una altra dimensió que no pas a la sorollosa cafeteria on ens trobem. L’objecte esdevé una espècie de titella a les seves mans, ja que l’utilitza per exemplificar alguns dels conceptes que desgrana.
Read more: XAVIER BOBÉS. Retrats Read MoreTraducción de la conferencia pronunciada por Jean Prouvé en Varsovia en octubre de 1964, con motivo de una exposición francesa de producción industrial. El texto se publicó en Prouvé, Jean et al. (1971). Jean Prouvé : une architecture par l’industrie. Zúrich: Les Éditions d’Architecture Artemis. El título propuesto ha sido seleccionado por el traductor, César Saldaña.
La tectónica es un término polisémico; es decir, tiene diversos significados. En un primer nivel, esta polisemia es interdisciplinar, ya que por tectónica podemos referirnos tanto a la rama de la geología que estudia la estructura de la corteza terrestre y los movimientos y deformaciones que se producen en las placas tectónicas como a una noción propia del ámbito arqui-tectónico. Es aquí donde se produce un segundo nivel de polisemia, ya que en el ámbito de la arquitectura el término puede asociarse con distintas acepciones.
Read MoreÉs la setmana de graduacions i, a la metròpoli de Boston —seu d’universitats com Harvard o el MIT—, la barreja de cultures es fa palesa als carrers. Com cada última setmana de maig, la ciutat es va omplint de parents i amics vinguts d’arreu del món. Per a alguns serà la primera, i potser última, vegada que visitin els Estats Units.
Read MoreDurant tots els anys de formació a l’ETSAB, el tren ha estat el fil conductor que ha unit Vila-seca i Barcelona en la meva vida quotidiana. Els trajectes repetits, de vegades feixucs, m’han ofert també un temps de pausa i d’introspecció: una sala d’espera mòbil entre dos mons. L’intriga per capturar com és la vida a l’interior dels vagons de tren la vaig reflectir en el recull de contes 80 minuts de paisatges, un treball acadèmic de l’optativa d’Antropologia de la ciutat.. Si bé en aquelles historietes em centrava en l’univers interior dels vagons, en el treball de fi de grau vaig voler estudiar la vida a les entrades i sortides, és a dir, a les estacions de tren. Quan vaig tenir el tema més o menys endreçat dins del meu cap, vaig preguntar a la professora Eulàlia Gómez-Escoda si em volia tutoritzar la recerca i des del començament em va ajudar a fer créixer el treball i a viure la investigació com un camí agradable.
Read MoreLa memòria col·lectiva és un espai fràgil però imprescindible. Recordar, rellegir i mirar enrere ens ajuda a comprendre el present i a no girar l’esquena davant del patiment humà. En aquest número presentem una nova secció que explorarà la relació entre l’espai i la memòria.
Read More